En el menú de l'esquerra podeu accedir a l'apartat "video" on trobareu un enllaç
al nostre arxiu de fotos i videos

CLARA RETIRADA I EN XARXA


Clara va viure tota la seva vida prop d’Assís. Només va passar fora de la seva ciutat natal un període molt curt de la seva adolescència a Perusa, durant la guerra entre aquesta ciutat i la seva. La resta de la seva vida la va passar prop d’Assís, és a dir, a St Damià on va viure 42 anys. Per això era molt coneguda entre els seus conciutadans, com veiem quan interroguen els testimonis del Procés de Canonització. Però en altres ciutats més enllà d’Assís, com hi arriba la fama de Clara?

Francesc era itinerant, va anar per diferents punts d’Europa i fins i tot va arribar a Terra Santa, no és difícil imaginar-lo en una xarxa d’amistats i relacions. Però en Clara és diferent, l’instrument que va servir per a crear aquesta xarxa de relacions entorn de la seva persona va ser com diu la seva llegenda “la fama”, és a dir, la seva reputació.

El funcionament de la comunitat de St Damià era molt diferent de la resta de comunitats de la seva època, Clara va escollir una vida retirada, una vida plenament dedicada a la contemplació i al seguiment del Crist Pobre, però al mateix temps volia que la seva comunitat fos un model, un mirall per a tota l’Església, i que amb l’exemple de la seva experiència s’alegrés el món sencer.

En la seva carta a Agnès, Clara li diu: “en assabentar-me de la forma de vida tant honrada i de la vostra santa conducta, que no sols m’ha arribat a mi, sinó que s’ha divulgat d’una manera extraordinària gairebé per tot el món, m’he alegrat i omplert de joia en el Senyor”.

Així veiem clar, que l’ideal de Clara de vida contemplativa i seguiment del Crist, per a ella va unit a la fama, és a dir, que aquesta vida ha de tenir una projecció cap a fora, ha d’estar enmig d’una xarxa de relacions, en comunicació i comunió amb l’Església i amb el món per a poder ser un mirall, un model i un signe del Regne.