A la dreta teniu diferents carpetes que contenen documents que us poden interessar. I al menú de l'esquerra, en l'apartat talent rebut trobareu una petita reflexió sobre la vocació, i una carpeta on anirem posant tot el que fem pel 8è Centenari del començament de l'Orde.

--------------------------------------------------

MIRADA CONTEMPLATIVA


D'una forma especial i diferent, com a dones consagrades i dedicades a la contemplació, ens obrim a la realitat de la presència de Déu en Jesús, nascut d'una dona, Maria, per a viure la nostra condició contemplativa femenina; meditant en el nostre cor, com Ella, per interioritzar plenament el que va ser «vida» abans que relat històric; el que va ser BONA NOTÍCIA abans que llibre magistralment estructurat.

Com a Germanes de Clara d’Assís, la dimensió essencial de la nostra consagració religiosa és el seguiment contemplatiu del Crist pobre i crucificat. La dinàmica que ens obre el camí d’aprofundiment en la nostra FORMA DE VIDA és l'exercici de «mirar» atentament al nostre voltant. Aquest coneixement contemplatiu, que caracteritza la nostra espiritualitat franciscana, és dinàmic i creatiu, ens encarna en l'avui que vivim i ens mou a transformar, per amor, la realitat quotidiana.

«Mirar» és sinònim de «conèixer». Un coneixement que es converteix mitjançant la pregària contemplativa, en SAGRAMENT I SIGNE. SAGRAMENT per la realitat de la nostra consagració religiosa i SIGNE d'amor en el camí de seguiment del Fill de Déu, que després de la resurrecció s'ha transformat, per a nosaltres, en el «mirall» que reflecteix tota realitat personal i comunitària. Aquesta forma contemplativa de mirar el món està regida per la vivència exigent de les benaurances i per la perspectiva de la missió profètica que, des dels orígens, ha estat pròpia i característica de la nostra identitat franciscana.

En aquest temps de gràcia som cridades a trencar esquemes «sabuts» i «apresos» per participar realment del que contemplem amb els nostres ulls, i així «transformar-nos en imatge de la divinitat i poder experimentar el que senten els amics en assaborir la dolçor amagada que el mateix Déu ha reservat, des del principi, per als qui l’estimen» (Santa Clara).